Centre de Cultura Popular "La Violeta"

Va sonar el telèfon...
- sí?
- Joan, sóc jo. He vist que ha sortit a concurs la reforma de la Violeta!
- La Violeta?, el casinet de Gràcia?
- Sí.
- Ostres! què dius?, ens hi presentem, no?
- Sí, no?

Dos o tres mesos mes tard el Miquel Alonso i jo vam ser declarats guanyadors d'aquell concurs. Després, durant el procés projectual, sobretot en fase d'executiu, l'hem hagut d'explicar a molta gent i moltes vegades. Ara comparteixo amb vosaltres les imatges i textos que hem fet servir en les esmentades explicacions. La Violeta ja està en obres i la previsió és d'acabar a l'estiu de 2012.

Les bases del concurs indicaven la importància social i patrimonial de l'edifici de la Violeta. Nosaltres coneixíem l'edifici. Bé, no tot, bàsicament el bar, el casinet, amb la seva sala annexa de billars. Desconeixíem encara el magnífic teatre de la planta primera. La clientela era del tot variada: gent gran, treballadors, grups de joves ... Se'ns demanava a tots els concursant la obligatorietat de mantenir i restaurar les façanes, però nosaltres vam apostar per un pas més: mantenir el bar, el cor de l'edifici.

La solució es concentra en tres actuacions diferenciades que permeten mantenir els elements escollits i que alhora reinterpreten el concepte constructiu actual de l'edifici: un gran vestíbul vertical que l'ordena, una franja tècnica que el fa funcionar i una nova coberta singular de la qual penja la planta on s'allotjaran les entitats.

Així es conserva la ubicació programàtica de les crugies centrals, conservant el bar en el seu estat actual i substituint el teatre per una sala polivalent que acabarà allotjant les activitats que actualment es desenvolupen a més d'afegir-ne de noves.

A la Vil·la de Gràcia molts dels edificis de caràcter públic o representatiu solen estar emplaçats davant d'una plaça. Aquesta manca d'espai de rebuda és el cas de la Violeta. El projecte decideix resoldre-ho amb la construcció d'un espai vestibular vertical, que comprèn les tres plantes i que ordena i clarifica al visitant la geometria interna i distribució de l'edifici, gràcies a un petit pati central que permet, des de la planta baixa, concebre les altres dues, i mitjançant una porta i tarja vidriada veure el bar.

Un dels objectius del projecte és no créixer en excés per sobre de l'actual façana, de manera que la nova planta per a les entitats haurà de situar-se aprofitant part de l'actual volumetria de l'edifici i trobar una forma d'il·luminació natural que no malmeti la façana.
Basats inicialment en les cobertes planes de Gràcia, en les que creixen palomars, badalots i altres elements i s'hi deprimeixen patis de llums, el pla de la coberta de la Violeta es treballa amb lluernaris com si fossin craters i volcans, dotant de llum natural les estances interiors.










El sistema estructural reinterpreta l'existent. Actualment unes encavallades de ferro coronen l'edifici, sustentant-se en el mur perimetral. D'aquestes encavallades penja la galeria del teatre. El projecte planteja una coberta d'encavallades tridimensionals, a partir de les quals es formalitzen els lluernaris. D'aquestes penja el forjat de la planta segona, de manera que deslliura la planta primera de qualsevol pilar i permet la conservació del bar en el seu estat actual, ja que no se l'ha de travessar amb cap element estructural.










Pel que fa a la distribució, de baix a dalt, l'edifici té dos soterranis, un a la cantonada del carrer Maspons on s'allotgen principalment els bucs d'assaig per a les colles, i un altre a la mitgera del carrer Sant Joaquim, per a instal·lacions.
L'accés principal de planta baixa, des del carrer Maspons dóna al vestíbul vertical, des del qual s'accedeix al bar o bé a les plantes superiors. El bar compta també amb el seu accés habitual i amb la sala de billars annexa, que es redueix, degut a l'aparició d'una escala d'emergència i d'uns banys adaptats en condicions.
La planta primera disposa d'un gran vestíbul per accedir a la sala polivalent, que disposa d'un escenari i d'un accés tant a vestuaris com a una sala de reparacions per a les entitats.
La planta segona, la que es creix, és el nou espai per a les entitats. Amb tot de peces il·luminades zenitalment allotja una petita sala polivalent, una sala de reunions, un gran arxiu i un "corredor" d'entitats.

Finalment us mostro unes imatges renderitzades que va realitzar el Biel Juvé durant el procés projectual i que ens van servir tant com per prendre algunes decisions com per a mostrar-les després als futurs usuaris.