03 de maig 2009

Pel davant i pel darrera


Aquest post es va començar a gestar en veure una monumental estructura de suport per a una façana d’un antic edifici que està sent objecte de reforma i que ha quedat exempta. És el cas de la casa Bulbena-Salas. Es troba a la part alta de la Via Laietana, i es va construir el 1926, uns pocs anys després que acabés la opera magna que va suposar l'obertura del nou carrer, amb un gran desencert urbanístic en l'emplaçament que ens ocupa, per cert. L'edifici pertanyia a la Jefatura Superior de Policía, i amb el desplegament dels Mossos d'Esquadra el Ministeri de l'Interior el va posar a subhasta. Aviat es veurà convertit en un hotel.


Davant d’això sorgeixen múltiples qüestions. Està justificada una operació tan cara i poc sostenible per tal de mantenir una façana, o qualsevol altre element d’un edifici protegit?. Quin ha de ser el seu grau de qualitat, i qui el quantifica? Fins a quin punt és lícit que una façana construïda fa més de cent anys condicioni la resta de l’edifici, sense cap altre element original que la justifiqui? Per exemple, operacions com la de la Plaça de toros de les Arenes, on s’ha mantingut també la façana a partir de la planta primera, son del tot desencertades. Per cost, ús i estètica. El seu total enderroc no hagués suposat cap pèrdua a la ja poc afavorida Plaça d’Espanya. En canvi, el projecte del nou hotel de Via Laitena a la casa Bulbena-Salas, que ha dut a terme el despatx Alonso Balaguer, sembla que serà força més encertat. Haurem d’esperar, però, a veure’l construït.

També cal contemplar, però, els casos en que edificis totalment integrats en un entorn son enderrocats per construir-hi veritables aberracions. M'agradaria posar com a exemple l'edifici que s'està construint actualment al número 11 de Portal de l'Àngel, on hi havia l'antic Cinema París, i que serà una altra botiga de Zara. La façana no té cap tipus de respecte per l'entorn on es troba, a part d'un pèssim gust compositiu i en el ús dels materials (de fet, ni hi ha gaire material ni gaire composició). El cinema París no era cap joia de l'arquitectura, per descomptat, però amb aquest exemple resulta obvi que l'excés de control per part de l’Ajuntament en la conservació d'elements d'alguns edificis protegits contrasta amb la manca total d’aquest respecte el bon gust en la construcció dels nous.

Volia tancar aquest primer article, i a mode d'apunt, comentant que fa sis anys, en el concurs Racons Públics convocat pel FAD, es va tractar de resoldre l’atzucac existent a la part posterior de la casa Bulbena-Salas, degut a la manca de delicadesa que els urbanistes tingueren a l’hora d’obrir Via Laietana i que van deixar sense sortida un brancal del carrer Comtal que es desviava cap al Nord. La idea era que les propostes guanyadores es realitzessin algun dia, però, amb la reforma de l’edifici això ja no podrà ser, donat que s’entenia que aquesta façana no tindria mai un accés a l’edifici. Aquesta és la proposta que vam presentar al seu dia amb mmaa i que va resultar finalista.

8 comentaris:

  1. Excel·lent primer article. En volem més!

    ResponElimina
  2. Joan, felicitats pel blog!
    Totalment d'acord amb el que has escrit. Mai he entès perquè s'han de destinar aquests esforços de vegades desmesurats (la plaça de les Arenes n'és el màxim exponent) per mantenir façanes originals que no aporten res a la ciutat.
    Si en certes zones es vol mantenir un estil determinat, perfectament justificable, es poden construir de nou imitant l'estil que es vulgui mantenir, com em sembla que es fa a amb els edificis que comformen els Arcs de Fontserè, al Passeig de Picasso, on s'han alçat nous edifics desde 0 mantenint fidelment l'estil dels edificis que comformen el conjunt, i segurament de més qualitat i a un cost vàries vegades inferior al que suposa tenir penjades les façanes durant tot el procés constructiu.
    Salut!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
    Ramon

    ResponElimina
  3. Estic bastant d'acord, ja ho saps, n'hem parlat sovint... s'hauria de fer un estudi econòmic i sostenible de cada actuació.
    Però com ja t'he comentat algún cop a més d'edificis protegits, també hi ha zones amb més i menys grau de protecció per part de patrimoni, suposo que és la unica eina que tenen per assegurar insensateses com la de l'antic cinema París.
    mònica

    ResponElimina
  4. un cas ridícul de conservació de façanes:
    batlle i roig van haver de "mantenir" la façana de la fàbrica ubicada al solar on han construït l´edifici Interface (22@). Però el projecte la "integrava" de tal manera que en realitat no es va poder "mantenir" (constructivament), sino que van "reconstruïr-la" de nou.
    El més ridícul és que a sobre la peça reconstruïda NO ÉS igual que la original!!!
    No sé si considerar-ho una cagada o una ironia del destí... :-)

    ResponElimina
  5. Pel que fa a les Arenes, no tinc prous elements com per jutjar si és justificat o no mantenir la façana. Es deia que era perque era d'estil neo-mudejar, pel que es veu algú va pensar que sí valia la pena. Estic totalment d'acord però que el cost és totalment excesiu.

    Pel que fa a l'antic cinema París, comparteixo totalment la perplexitat per com han deixat construir quelcom tan poc integrat en plena zona cèntrica. Al barri centre de L'Hospitalet per exemple, que manté l'estructura del poble que era fins fa 80 anys, qualsevol nova construcció ha de tenir un estil harmònic amb el que hi ha quant a alçada i tipus de construcció. Sorprén que a Barcelona això no sigui així...

    Lligant una mica amb el que denuncies, a mí em sembla molt més escandalós que hagin permés construir un edifici d'oficines adjacent a les Arenes que tapa totalment una petita joia del modernisme, la Casa Fajol (o casa de la palallona, C/Llançà nº 20).

    Espero impacient nous posts!

    ResponElimina
  6. Primer volia agrair-vos a tots els vostres comentaris i la bona acollida que ha tingut el bloc.

    Ramon, jo no arribaria a imitar l'estil de l'entorn, però es pot reinterpretar tot sent respectuós amb tot allò que envolta l'edifici, i evidentment tota la resta que comentes és totalment cert.
    Mònica,també estic d'acord amb tu, però has de reconèixer que tot el que dicta patrimoni no ha de perquè ser correcte. Precisament amb aquest post volia posar en crisi aquest criteri, i tal com argumento, de vegades és encertat i d'altres no. Realment creus que és tant important tot el front de Via Laietana?

    Xavi, l'edifici que comentes també forma part de la gran pasterada del conjunt de les Arenes. I estic segur que sí que tens elements per jutjar la intervenció. Què diuen els teus ulls?

    Us enllaço un article relacionat amb el tema i que aprofundeix molt més en la postura per part de l'Ajuntament, en la que es pot veure que hi ha un buit legislatiu. llegiu-vos-el que paga la pena:

    http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Barcelona/reforzara/proteccion/patrimonio/evitar/desmanes/elpepiespcat/20090223elpcat_1/Tes

    ResponElimina
  7. Estic bastant d'acord amb tu, però s'em desperten bastants dubtes. Per exemple, perquè no s'intenten restaurar/reciclar els interiors d'aquests edificis. Perquè només s'en protegeix la façana? No tenen cap valor la resta d'actuacions originals en l'edifici? No se, ja estic tipa de veure molta gent que substitueix, per exemple, els paviments hidràulics per parquet amb l'excusa de la elevada inversió que suposa conservar-los.
    Per cert, estic totalment d'acord amb tu respecte l'edifici que reemplça l'antic cine Paris, no sóc aquitecte, però em sembla una capsa de sabates!
    anna

    ResponElimina
  8. Anna,
    en els edificis anteriors a la construcció amb formigó o estructura metálica, la distribució va lligada al sistema estructural, és a dir, algunes de les parets son murs de càrrega i per tant supediten la sustentació de l'edifici a una distribució determinada.
    En ser d'estructura heterogènia,(els forjats no van lligats als murs de càrrega, tot sovint només s'hi recolzen) els forjats son fàcilment desmuntables, això permet mantenir les façanes.
    Òbviament es podria utilitzar les distribucions actuals, però aquestes no funcionarien, ja que habitem els edificis d'una forma diferent a fa 100 anys, els sistemes estructurals antics no suporten l'adequació als requisits actuals normatius així com tampoc ho fan determinats materials utilitzats en aquells sistemes de sustentació.

    I pel que fa a la resta de preguntes, l'ebjectiu del post és preguntar-se precissament això, però per fer-ho de manera correcta s'ha de ponderar la rellevància històrica de l'edifici, que potser no la té.

    ResponElimina