Pel davant i pel darrera

Aquest post es va començar a gestar en veure una monumental estructura de suport per a una façana d’un antic edifici que està sent objecte de reforma i que ha quedat exempta. És el cas de la casa Bulbena-Salas. Es troba a la part alta de la Via Laietana, i es va construir el 1926, uns pocs anys després que acabés la opera magna que va suposar l'obertura del nou carrer, amb un gran desencert urbanístic en l'emplaçament que ens ocupa, per cert. L'edifici pertanyia a la Jefatura Superior de Policía, i amb el desplegament dels Mossos d'Esquadra el Ministeri de l'Interior el va posar a subhasta. Aviat es veurà convertit en un hotel.

Davant d’això sorgeixen múltiples qüestions. Està justificada una operació tan cara i poc sostenible per tal de mantenir una façana, o qualsevol altre element d’un edifici protegit?. Quin ha de ser el seu grau de qualitat, i qui el quantifica? Fins a quin punt és lícit que una façana construïda fa més de cent anys condicioni la resta de l’edifici, sense cap altre element original que la justifiqui? Per exemple, operacions com la de la Plaça de toros de les Arenes, on s’ha mantingut també la façana a partir de la planta primera, son del tot desencertades. Per cost, ús i estètica. El seu total enderroc no hagués suposat cap pèrdua a la ja poc afavorida Plaça d’Espanya. En canvi, el projecte del nou hotel de Via Laitena a la casa Bulbena-Salas, que ha dut a terme el despatx Alonso Balaguer, sembla que serà força més encertat. Haurem d’esperar, però, a veure’l construït.

També cal contemplar, però, els casos en que edificis totalment integrats en un entorn son enderrocats per construir-hi veritables aberracions. M'agradaria posar com a exemple l'edifici que s'està construint actualment al número 11 de Portal de l'Àngel, on hi havia l'antic Cinema París, i que serà una altra botiga de Zara. La façana no té cap tipus de respecte per l'entorn on es troba, a part d'un pèssim gust compositiu i en el ús dels materials (de fet, ni hi ha gaire material ni gaire composició). El cinema París no era cap joia de l'arquitectura, per descomptat, però amb aquest exemple resulta obvi que l'excés de control per part de l’Ajuntament en la conservació d'elements d'alguns edificis protegits contrasta amb la manca total d’aquest respecte el bon gust en la construcció dels nous.

Volia tancar aquest primer article, i a mode d'apunt, comentant que fa sis anys, en el concurs Racons Públics convocat pel FAD, es va tractar de resoldre l’atzucac existent a la part posterior de la casa Bulbena-Salas, degut a la manca de delicadesa que els urbanistes tingueren a l’hora d’obrir Via Laietana i que van deixar sense sortida un brancal del carrer Comtal que es desviava cap al Nord. La idea era que les propostes guanyadores es realitzessin algun dia, però, amb la reforma de l’edifici això ja no podrà ser, donat que s’entenia que aquesta façana no tindria mai un accés a l’edifici. Aquesta és la proposta que vam presentar al seu dia amb mmaa i que va resultar finalista.